THE BOO RADLEYS + CÓMO VIVIR EN EL CAMPO

THE BOO RADLEYS

The Boo Radleys fa més de tres dècades que fan de la transformació una part essencial de la seva identitat. Procedents de Wallasey, al Wirral, el trio format per Simon «Sice» Rowbottom, Tim Brown i Rob Cieka va començar a destacar a principis dels noranta dins de l’escena shoegaze, tot i que aviat va ampliar les seves coordenades cap a la psicodèlia, el dub, el jazz, el pop i l’experimentació. Giant Steps (1993) els va convertir en una de les bandes més singulars d’aquella generació i Wake Up! (1995), amb Wake Up Boo!, els va portar fins al capdamunt de les llistes en ple auge del Britpop.
Lluny de repetir aquella fórmula, The Boo Radleys van continuar explorant territoris menys previsibles amb C’mon Kids (1996) i altres treballs que van consolidar la seva condició de banda difícil d’encasellar. Després de la seva separació, el grup va tornar el 2021 amb Sice, Tim Brown i Rob Cieka al capdavant, recuperant una trajectòria que sempre havia estat marcada per la recerca de nous camins.
El 2026 han publicat In Spite of Everything, un àlbum travessat per la pèrdua i la necessitat de trobar una mica de llum enmig del dolor. El disc va néixer arran de la mort del fill de Tim Brown i converteix el dol, la introspecció i la fragilitat en matèria musical, però sense quedar-se en la foscor. Cançons com Living Is Easy, Song For Natalie o Wasn’t I Enough? recorren diferents estats emocionals mentre mantenen intacta la capacitat del grup per construir melodies lluminoses sobre paisatges sonors poc convencionals. Més de trenta anys després dels seus primers discos, The Boo Radleys continuen entenent el pop com un territori obert a la contradicció i al risc.

CÓMO VIVIR EN EL CAMPO

Cómo Vivir en el Campo és un trio madrileny que des dels seus primers treballs ha construït una proposta difícil d’encasellar. La seva música creua el so californià de finals dels seixanta amb el noise pop dels noranta, incorporant elements de soul, rock, pop i folk en cançons que poden ser lluminoses i radiants, però també fosques i ambigües. Sempre en castellà, el grup ha desenvolupat un llenguatge propi que combina riquesa instrumental i una escriptura carregada d’emoció.
Després de diversos discos autoeditats, el seu primer llarg, CVEEC (2012), va obrir una trajectòria que va continuar amb CVEEC 2 (2014) i CVEEC 3 (2016), a més de nombrosos EP i treballs paral·lels. Durant la pandèmia van publicar Siempre te he amado, nunca he dejado de quererte, toda mi vida es para ti, un dels seus discos més celebrats, i el 2023 va arribar Yiyi, que va suposar un gir estilístic sense perdre la identitat singular del grup. El seu recorregut també s’ha construït sobre un directe intens i apassionat, present en sales i festivals com Primavera Sound, Sonorama o Tomavistas.
El 2026 han publicat Tan lejos como esta tarde me lleve, el seu sisè LP i el treball més ambiciós de la seva trajectòria. Soul, folk, pop i rock s’entrellacen en un disc de vocació caleidoscòpica, amb la participació de Tito Cartechini al bandoneó, Aaron Marshall al pedal steel des de Texas i Franco Callaci als teclats, a més de la veu de Begoña Casado, ja integrada en l’univers del grup. El resultat torna a situar al centre unes cançons travessades per l’amor, la poesia, el dolor i l’esperança.