HNOS MUNOZ + LECOCQ

HNOS MUNOZ

Hnos Munoz són un duet originari de Màlaga i establert a Madrid que ha construït una trajectòria singular dins de l’underground espanyol. Des dels seus primers treballs han desenvolupat una proposta en constant transformació, situada entre l’R&B, el pop minimalista i l’electrònica, i caracteritzada per una recerca permanent de noves maneres de combinar sons i textures.
Després de Nuevo Romance, el seu primer i fins ara únic àlbum, el duet torna amb Cat Fun, un treball que suposa un gir en la seva manera d’entendre el projecte. Hnos Munoz s’allunyen de les lògiques d’una escena concreta per ampliar el seu llenguatge cap a una barreja en què conflueixen l’arrel del sud d’Espanya, l’electrònica francesa i el groove nord-americà. El resultat és un disc més ric en textures, més obert en les seves estructures i amb una dimensió emocional més profunda.
Per donar forma a aquest nou so han treballat amb músics com Seye Adelekan, baixista de Gorillaz i col·laborador d’artistes com Lana del Rey o Emeli Sandé; Will Fry, percussionista de Jungle i Jamiroquai; i Daniel Collas, membre de Phenomenal Handclap Band. La mescla i el mastering han anat a càrrec de Calum Landau, enginyer de Sarm Studios de Londres. Amb Cat Fun, Hnos Munoz amplien les coordenades d’un projecte que sempre ha apostat per l’evolució abans que per la tendència.

LECOCQ

LECOCQ és el projecte personal d’Enric Mont Lecocq, iniciat el 2024 després de dotze anys al capdavant de Medusa Box, amb quatre àlbums publicats. El projecte neix amb la voluntat d’explorar una identitat més íntima i personal, també des de les dues llengües maternes de l’artista, el català i el francès. Des del primer disc, Sous la glace / Sota el gel (2024), fins a l’EP Volaille / Aviram (2025), la seva música ha transitat entre la chanson, l’indie-pop i l’electrònica, amb una escriptura centrada en la memòria, la pèrdua i les emocions.
El 2026 ha publicat Sucre, el seu segon àlbum de llarga durada i un gir cap a un paisatge més rítmic, lluminós i ballable. Les guitarres càlides i les melodies de l’indie conviuen ara amb percussions més presents, baixos potents i una àmplia gamma de sintetitzadors, en un so que incorpora matisos de neo-soul sense perdre la sensibilitat pop que defineix el projecte. Cantat en català i francès, el disc inclou col·laboracions amb Roger Mas a Amazona, l’artista francesa Moorea a Nit d’Odiseau i Phoac.
La veu continua sent l’element central d’una proposta que entén les cançons com espais de contrast: melodies melancòliques, textures electròniques, ritmes trencats i moments de més expansió conviuen en un univers sonor inquiet i canviant. Amb Sucre, LECOCQ continua ampliant els límits del seu projecte i deixa enrere part de l’indie dels seus primers treballs per explorar una sonoritat més física, percussiva i contemporània.